FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mat., límit, si existeix, del quocient dels increments simultanis d'una funció i de la variable independent quan esdevenen infinitament petits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim. El poder suprem. El tribunal suprem. Esforç suprem. En mat., la més petita de les fites superiors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de tres persones proposades a la superioritat perquè en designi una d'entre elles per a l'exercici d'un càrrec. En mat., conjunt de tres elements. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primer estadi de la inflamació, caracteritzat per un augment de volum de la regió inflamada i una gran aportació de sang. En mat., derivada d'una funció. Diferencial 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grau social, jeràrquic. rang d'una matriu En mat., ordre del més gran dels menors no nuls d'una matriu. Conjunt de taules d'un menjador assignades a un cambrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més simple, menys complex. En mat., convertir (una expressió) en una altra d'equivalent, però més simple. Trobar el representant de menor denominador positiu (d'un nombre racional). [...]